Benvolguts i benvolgudes:
Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, i també la gent al carrer, han parlat molt de la decisió de l’equip de govern de l’ajuntament de Vic sobre l’empadronament. Hi ha comentaris i enfocaments molt diferents: polítics, econòmics, organitzatius, culturals,… que mostren valors ben contraposats, alguns força racistes. És molt important el to que hi donem i hi hem de donar des de Càritas, des de l’Església. No hi podem fer el sord, ni deixar-nos portar per raons que passen per alt el centre del problema. Per això us fem aquestes ratlles. La nostra anàlisi ha de ser d’un altre tipus, davant d’aquest fet i d’altres de semblants: - Al centre del fet hi ha el futur de les persones més pobres i necessitades, sovint sense feina, sense recursos, sense protecció, i aquest fet central s’oblida. - Des de Càritas no podem mirar mai si tenen papers o no, si procedeixen d’una regió o d’una altra. No seria una mirada cristiana perquè no posaria al centre la persona i la seva necessitat. - Aquesta polèmica endegada pot enfrontar grups socials, dividir les nostres comunitats, també la comunitat cristiana, i crear animadversió vers els nouvinguts. Ja ho ha començat a fer. No hi hem de col•laborar, sinó donar-hi un altre enfocament. - Ha estat una declaració política, segurament de conseqüències greus, on s’accentua la desprotecció dels més necessitats. - Una mirada des de Càritas i des de l’evangeli ens recorda allò que és central: Veniu, beneïts del meu Pare perquè era foraster i em vau acollir (Mt, 25,34-35). Quan un immigrant vingui a instal•lar-se al costat vostre considereu-lo com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix (Lv 19,33-34).
No ens oblidem d’aquest to, essencial per un creient en Jesucrist.
Càritas Diocesana
Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, i també la gent al carrer, han parlat molt de la decisió de l’equip de govern de l’ajuntament de Vic sobre l’empadronament. Hi ha comentaris i enfocaments molt diferents: polítics, econòmics, organitzatius, culturals,… que mostren valors ben contraposats, alguns força racistes. És molt important el to que hi donem i hi hem de donar des de Càritas, des de l’Església. No hi podem fer el sord, ni deixar-nos portar per raons que passen per alt el centre del problema. Per això us fem aquestes ratlles. La nostra anàlisi ha de ser d’un altre tipus, davant d’aquest fet i d’altres de semblants: - Al centre del fet hi ha el futur de les persones més pobres i necessitades, sovint sense feina, sense recursos, sense protecció, i aquest fet central s’oblida. - Des de Càritas no podem mirar mai si tenen papers o no, si procedeixen d’una regió o d’una altra. No seria una mirada cristiana perquè no posaria al centre la persona i la seva necessitat. - Aquesta polèmica endegada pot enfrontar grups socials, dividir les nostres comunitats, també la comunitat cristiana, i crear animadversió vers els nouvinguts. Ja ho ha començat a fer. No hi hem de col•laborar, sinó donar-hi un altre enfocament. - Ha estat una declaració política, segurament de conseqüències greus, on s’accentua la desprotecció dels més necessitats. - Una mirada des de Càritas i des de l’evangeli ens recorda allò que és central: Veniu, beneïts del meu Pare perquè era foraster i em vau acollir (Mt, 25,34-35). Quan un immigrant vingui a instal•lar-se al costat vostre considereu-lo com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix (Lv 19,33-34).
No ens oblidem d’aquest to, essencial per un creient en Jesucrist.
Càritas Diocesana
No hay comentarios:
Publicar un comentario